L'educació no es toca, o "pajaritos que apuntan a escopetas" - Ministro Wert

Aquest text és cortesia de la Maria Vilarnau.

LAPAO: Lengua aragonesa propia del área oriental.

Sembla un acudit, però no ho és. Com pot ser que s’inventin una tonteria tant gran? Tot per no dir que parlen català.

És una batalla més contra la nostra llengua, com ho és també la Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa (LOMCE) o “llei Wert”, que imposa el castellà com a llengua vehicular a les escoles. Els pares que desitgin escolaritzar els seus fills només en castellà, ho podran fer en una escola privada que pagarà el govern espanyol però restant l'import a la transferència al Departament d’Educació de la Generalitat. Evidentment això va en detriment de la qualitat de l’escola pública.

Però la llei Wert no només es carrega el model d’immersió lingüística que tants bons resultats ha donat a casa nostra (avui en dia, podem afirmar que els alumnes escolaritzats a Catalunya dominen perfectament tant el català com el castellà en acabar els estudis obligatoris), sinó que pren competències transferides a la Generalitat, imposa l’assignatura de religió (recordem que l’estat Espanyol és un estat laic) i es carrega la d’educació per la ciutadania. A partir d’ara serà el govern espanyol qui decidirà el contingut de les assignatures troncals com geografia o història. Quina història aprendran els nostres nens?

Per no parlar de la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l'Administració Local, que diu que els municipis de menys de 20.000 habitants perdran una sèrie de competències en favor de les Diputacions, entre elles la d’educació. El projecte de llei ignora la realitat catalana, on els municipis han estat agents educatius de primer ordre en assumir històricament i abans que cap altra administració moltes competències educatives com la d’infantil de 0 a 3 anys.

Son només alguns exemples de l’atac en que estem sotmesos, no només contra la llengua, sinó també contra tot el model educatiu públic català. El PP pretén centralitzar i homogeneïtzar l’educació. Aquell anhel d’escola pública inclusiva, coeducativa, intercultural, laica, democràtica, de qualitat ... ... que tant vam lluitar i per la qual hem de seguir lluitant.

 

I la millor manera de garantir una educació de qualitat és sent nosaltres mateixos qui decidim com volem el nostre model educatiu. Una raó més per tenir un estat propi.

 

Maria Vilarnau