Comptant a 1€ el preu d’una barra de pa, el dèficit fiscal anual dels ciutadans que vivim a Catalunya respecte l’estat espanyol resulta escandalós. Els catedràtics d’economia que elaboraven les balances fiscals per la FUNCAS (Federació de Caixes d’Estalvis) parlen de 23 mil milions de dèficit anual, en canvi el Conseller Castells només reconeixia 16,5 mil milions. Sigui quin sigui el número, 20 mil és un bon promig i és una quantitat molt gran, són molts zeros, són moltes barres de pa d’1€.
I la cosa financera influeix, perquè el meu forner diu que si li compro cada dia mil barres de pa (365 mil barres), me les deixa a 0,85€ en comptes d’1€. I si li compro 1 milió de barres al dia durant els 365 que té l’any, me les deixa a 0,60€. És a dir, el fet de tenir els diners recaptats, dona marges.
Entre molts altres arguments, els econòmics agafen volada i alguns estan descobrint l’Estaca de l’avi Siset. Benvinguts ... tots, tothom! El que era un abús que feia ràbia, ara amb la crisi i la manca de futur pels ciutadans de Catalunya, condemnats a pagar els excessos dels altres, la seva discriminació i la mala gestió, està esdevenint una qüestió de supervivència.
I en aquesta situació, va creixent la consciència social i l’independentisme es va normalitzant, però el meu amic Joan F. m’envia unes reflexions de l’Ayn Rand (Alissa Zinovievna Rosenbaum) que m’amoïnen:
“Quan per produir necessitis el vist i plau dels que no produeixen res; quan els diners flueixin vers els que trafiquen amb favors; quan percebis que molts s’enriqueixen amb suborns i influències més que pel seu treball i que les lleis no et protegeixen davant d’ells sinó el contrari, són ells els protegits; quan vegis que la corrupció és tolerada i la honradesa es converteix en un autosacrifici, aleshores podràs dir, sense por d’equivocar-te, que la teva societat està condemnada.”
Serem capaços de reaccionar?
El moviment dels indignats ha estat neutralitzat pel poder de l’estat amb policia infiltrada i agitadors professionals. No veig que aquesta sigui la sortida. Cada cop és més clar que la solució passa per fer més efectives les eines democràtiques i els polítics, malgrat semblar sovint que han perdut l’oremus, són els únics que poden treure’ns de l’atzucac.
Si volem endreçar aquest país, cal una renovació i un canvi de les maneres de fer política per recuperar els valors imprescindibles. Valors com l’esforç, o la igualtat d’oportunitats o la justícia social. Donar valor a la honestedat, a la transparència, al compromís i sobretot a la proximitat. Aprofitar l’experiència, però sense fer un tap a la força emergent atès que són els únics que poden provocar els canvis necessaris.
I les barres de pa, com que l’endemà ja són dures, no serveixen per alimentar un poble. Nosaltres ens estem plantejant allò del pa congelat, la insubmissió fiscal, vull dir. Per coure-les quan ens calgui i repartir-les. Podríem fer baguets, o rodons de pagès,... o pastissos, ... o escoles, hospitals, o millorar la indústria, les jubilacions, la vivenda, ... Perquè 20 mil milions anuals de barres de pa donen molt de sí.
Bon profit!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada