Municipis per la Independència

Torno de Girona de l’Assemblea de l’Associació de Municipis per la Independència representant el meu poble Castellbell i el Vilar. En entrar a l’Auditori, he fet una ullada per buscar coneguts i he vist el Dionís Guiteras, alcalde de Moià. Tenia un seient lliure darrera i m’he instal·lat. En seure, unes quantes cares conegudes s’han girat i m’han somrigut: l’Eudald d’Avinyó, el Ferran de Cardona, el Josep d’Artés, el Xic de l’Estany, el Pep Romero de Sant Feliu Sasserra i el Ramon d’Oló, tots ells companys d’Esquerra Republicana del Bages. A la taula que presidia l’acte, la Laura Vilagrà de Santpedor. A mida que transcorria l’assemblea de l’AMI, he vist pel Twitter que la Conxita de Navarcles també hi era, i el Ramon Planell de Sant Joan de Vilatorrada.

Alguna cosa s’està movent al país, és evident, d’un temps ençà. Quan a principis del 2009 preparàvem la manifestació a Brussel·les, va ser la primera vegada que vaig sentir parlar de transversalitat i d’externalitzar el conflicte no violent català anant davant del Parlament Europeu. Milers i milers de catalans i catalanes vam omplir la capital belga i ja la policia d’allà, avesada a rebre actes reivindicatius de tota mena, quedava sorpresa en veure tanta gent i tant pacífica i alhora feliç i convençuda. Va ser una festa. Com anècdota, dir que el cap de la policia secreta amb el que vam acordar l’itinerari i la graella, es va voler quedar una estelada que portava el Jacint Valls.

El 2006, l’enquesta del CEO parlava d’un 13% de ciutadans catalans a favor d’un referèndum d’autodeterminació. El 2009, abans de la manifestació a Brussel·les,  era poc més, un 13,64%. I avui és un 51%.

Durant l’assemblea s’han votat i aprovat l’informe de gestió, el Pla d’Actuació pel 2012, els pressupostos de l’Associació pel 2012. També s’ha acordat donar suport als municipis petits davant l’anunciada “Propuesta de Ley Reguladora de las Bases del Régimen Local del Ministerio de Hacienda y Administraciones Públicas”. També s’ha votat i aprovat incorporar els ens submunicipals a l’AMI: consorcis, entitats municipals descentralitzades, mancomunitats, districtes, etc, i un Manifest per la Independència de Catalunya que diu que som responsables de la decisió del poble català a través de les institucions locals que els representen i que volem convocar un referèndum per la Independència quan constatem la voluntat clara dels catalans i catalanes de posicionar-se clarament a favor del Sí. Això serà quan hi hagi un nivell de municipis adherits que sumin una població suficient per garantir el 51% de població votant i un 55% d’aquests vots favorables.

Tot tant suau i planer semblava poc creïble i la polèmica ha esdevingut amb una moció de suport al govern pel tema del “Pacte Fiscal”. Diferents veus s’han alçat, d’una manera responsable, per fer palès l’objectiu primer de l’AMI: Associació de Municipis per la Independència,  i s’ha modificat el text obviant la paraula “pacte” i també “concert”. L’AMI només manifesta que dóna suport al Govern en la negociació i diu que no acceptarà acords de mínims perquè tenim un històric d’incompliments. Volem la plena sobirania. Fins i tot els més crítics s’han abstingut en la votació i pocs hem votat en contra. Ho explico perquè fins i tot algun mitjà d’informació proper (Nació Digital – Quico Sallés) ha volgut fer notícia malbaratant l’esforç ideològic per la unitat de tots els assistents. Sembla mentida que estem tant lluny i alhora tant a prop del Pedro J Ramírez de “El Mundo”.

Em venen al cap les paraules de l’Oriol Junqueras: “... enmig de les especulacions sobre conceptes com pacte fiscal, concert econòmic o quotes de solidaritat, alguns pretenen ignorar que al Parlament de Catalunya ja hi ha un acord, votat amb majoria absoluta, sobre com ha de ser aquest finançament. És l’acord que CiU, ICV-EUiA i ERC van aprovar en la comissió parlamentària sobre el Concert Econòmic de la passada tardor. El concert econòmic és el mínim dels mínims que aquest país necessita. Esquerra Republicana està convençuda que els catalans necessitem prendre les regnes del nostre futur, i que això passa, almenys, pel control dels nostres impostos, però que només es garanteix amb un estat propi, amb la República Catalana. No ens fa por quedar-nos al marge d’un acord aigualit, rebaixat o desnaturalitzat. Preferim estar al costat del 80% dels nostres conciutadans que reclamen controlar els seus impostos que no pas al costat de les direccions de tres partits polítics”.

Dionís Guiteras de Moià, Eudald d’Avinyó, Ferran de Cardona, Josep d’Artés, Xic de l’Estany, Pep Romero de Sant Feliu Sasserra, Ramon d’Oló, Laura Vilagrà de Santpedor, Conxita de Navarcles, Ramon Planell de Sant Joan de Vilatorrada i en Pere Culell de Manresa... Em recorden noms formulats a l’antiga, quan hom era algú, i m’encanta. M’omple d’optimisme i de confiança en el futur del nostre país.

El 71% de municipis del Bages adherits a l’Associació de Municipis per la Independència i els seus 95% d’habitants que contenen... tot plegat uns 190.000 catalans i catalanes, som la força de xoc, la punta de llança. Diuen que les Terres de l’Ebre també tenen bons percentatges, però ens manca molt més.

El Baix Llobregat i el Barcelonès s’han destapat i han iniciat la seva “creuada”, aprofitant l’avinentesa, amb els seus 3 milions d’habitants.

Tant de bo, no podem defallir.